M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Sessió 3: Ús del conte El monstre de colors com a eina d’inclusió comunicativa

Data: 11 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha realitzat la lectura compartida del conte El monstre de colors. Aquest conte s’ha seleccionat perquè presenta les emocions a través de colors i imatges molt visuals, fet que facilita la comprensió del relat i afavoreix la participació de tots els infants, especialment d’aquells que presenten més dificultats comunicatives.

Durant la lectura, s’han mostrat les il·lustracions del conte, aturant-nos en diferents moments per observar els personatges, identificar les emocions i conversar sobre què li passa al protagonista. Paral·lelament, s’han formulat preguntes guiades com ara: “Com creus que se sent el monstre?”, “De quin color és aquesta emoció?” o “Quan t’has sentit així?”.

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient tranquil i acollidor, on cada infant ha tingut l’oportunitat d’expressar-se verbalment o mitjançant gestos, assenyalant les imatges i relacionant-les amb experiències personals. Els suports visuals han estat essencials per mantenir l’atenció i facilitar la comprensió global de la història.

Objectius

• Millorar la comprensió oral a partir de la lectura compartida d’un conte.
• Afavorir la participació de tots els infants, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.
• Potenciar l’expressió oral i el vocabulari emocional.
• Facilitar la identificació i verbalització de les emocions bàsiques.
• Garantir un entorn comunicatiu accessible i inclusiu.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

Aquesta activitat m’ha permès comprovar la manera molt clara el valor dels suports visuals com a eina per afavorir la inclusió i la participació de tots els infants. En el cas d’I3, les imatges actuen com un pont entre el llenguatge oral i la comprensió, oferint referents concrets que ajuden els infants a interpretar el significat del  relat i a expressar les seves pròpies experiències.

Aquest plantejament s’alinea amb els  principis del CAST i del  Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que proposa oferir múltiples formes de representació, participació i expressió per donar resposta a la diversitat de l’aula.

Durant la sessió he observat que infants que habitualment es mostren més reservats o que presenten dificultats de llenguatge han participat amb més seguretat quan podien recolzar-se en les il·lustracions i en l’associació entre colors i emocions. Això m’ha fet entendre que la inclusió no depèn únicament de l’activitat en si mateix, sinó sobretot de la manera com es presenta i s’adapta  a les necessitats del grup.

Evidències

• Respostes orals dels infants sobre les emocions del conte.
• Identificació correcta dels colors associats a cada emoció.
• Increment de la participació en infants amb dificultats comunicatives.
• Observacions qualitatives sobre l’atenció, la motivació i la interacció,
• Registre anecdòtic de comentaris i experiències personal compartides.

Avaluació de la intervenció

L’activitat ha resultat molt eficaç per afavorir la comprensió, l’expressió oral i el vocabulari emocional. Les il·lustracions d’El monstre de colors han ajudat els infants a identificar i entendre les emocions de manera concreta i significativa.

S’ha observat una participació especialment positiva en aquells infants que habitualment necessiten més suport per comunicar-se. El fet de poder assenyalar, repetir paraules clau i relacionar les emocions amb vivències pròpies ha incrementat la seva confiança i implicació.

Aquesta experiència confirma la importància de planificar activitats accessibles des de l’inici, incorporant estratègies que beneficiïn tot l’alumnat i afavoreixin una participació realment inclusiva.

Observació personal

Aquesta sessió m’ha ajudat a prendre consciència del valor real de l’adaptació metodològica. He pogut comprovar que recursos aparentment senzills, com un conte visual i preguntes ben estructurades, poden tenir un impacte molt significatiu en la participació i la comprensió dels infants.

També he constatat que una educació inclusiva no consisteix únicament a donar suport als infants amb més dificultats, sinó a dissenyat propostes que des del primer moment, ofereixin oportunitats d’aprenentatge i comunicació per a tothom.

A nivell personal, aquesta activitat m¡ha reafirmat en la necessitat de continuar revisant la meva pràctica educativa per fer-la cada vegada més accessible, respectuosa i ajustada a les necessitats reals dels infants.